4. La Comunicació a l'empresa

4.1-Introducció.

       En el següent punt parlarem de la comunicació a l’empresa. Principalment descriurem una part teòrica sobre el que és la comunicació a l’empresa, la seva definició, procés de comunicació, tipus de comunicació, barreres de comunicació i principals xarxes per comunicar-se.

    En segon lloc aplicarem tota aquesta teoria a la pràctica i explicarem el tipus de comunicació que s’estableix a la nostra empresa “ La Fageda”, tipus de comunicació, procés, etc.

    Finalment traurem conclusions sobre  la unió de la teòrica i la pràctica i sabrem quin és el tipus de comunicació que hi ha a La Fageda, de tal manera que ja podrem passar a parlar del següent punt: la motivació dels treballadors.

4.2-Marc teòric.

Definició

       Pel que fa a l’etimologia la paraula comunicació ve del llatí “Comunis” que significa “comú”. D’aquí ve que la paraula comunicar signifiqui “transmetre idees” i pensaments amb l’objectiu de posar-los en comú amb el dels altres. Tal cosa, significa que necessariament la comunicació exigeix l’ utilització d’un codi compartit.

     Pel que fa a la comunicació descriptiva és aquella que em de fomentar als nostres fills i filles. És una comunicació basada en la realitat dels fets, lloc on han passat, persones que han intervingut... És una descripció del que ha passat. Aquí no hi ha interpretació.

     Per tant, podem dir que la comunicació és el procés mitjançant el qual es pot transmetre informació d’una entitat a una altra. Els processos de comunicació són interaccions entre, al menys, dos agents que comparteixen un mateix repertori de signes i tenen unes regles comunes.

Procés de comunicació:

      Totes les formes de comunicació requereixen un emissor, un missatge i un receptor al qui va destinat. Cal dir que el receptor no necessita estar present ni conscient del intent comunicatiu per part del emissor perquè l’acte de comunicació es realitzi. En el procés comunicatiu, la informació es inclosa per l’emissor en un paquet i canalitzada cap al receptor a traves del medi. Un com l’ha rebut, el receptor descodifica el missatge i proporciona una resposta.

     La comunicació implica la transmissió d’una determinada informació i aquesta informació implica un determinat procés. Els Elements que apareixen són:

-Codi: És un conjunt de símbols i signes que son coneguts per els protagonistes del procés de comunicació. Si no son coneguts, difícilment es podrà compartir una idea o pensament.

-Canal:  És el mitjà físic a traves del qual es transmet la comunicació.

-Emissor: És la persona que pren la iniciativa de comunicar i transmet el missatge. Aquesta persona es la que codifica el missatge.

-Receptor: És la persona a qui va dirigit el missatge, realitza un procés invers al del emissor, ja que desxifra els signes en que l’emissor ha enviat el missatge.

-Missatge: Nucli d’informació.

-El context: És la situació on es desenvolupa la comunicació.

-Canal: Mitjà a través del qual s’emet el missatge (auditiu -oral, gràfic -visual..)

-Sorolls: Alteracions que es produeixen durant la transmissió del missatge.

-Filtres: Són les interferències o barreres mentals, tant del emissor com del receptor, originades per les seves experiències.

-Retroalimentació (feedback): és el conjunt de informació que obtenim de la pròpia comunicació i ens permet avaluar el procés.

Tipus de Comunicació

Codis lingüístics

                 

       Són aquells codis que necessiten el llenguatge. Requereixen de un idioma determinat per ser capaços de transmetre el missatge als receptors.

        L’emissor i el receptor han de saber llegir, escriure i expressar-se per què aquets codis siguin útils.

       Hi han dos tipus de codi lingüístics:

o   Lingüística escrita: Quan el codi empleat es lingüístic escrit. Exemple: La correspondència per carta.

o   Lingüística oral: Quan el codi empleat es lingüístic oral. Exemple: Quan mantenim una conversa.

Codis no lingüístics

      Són aquells codis que no necessiten del llenguatge. No requereixen de un idioma determinat per ser capaços de transmetre el missatge.

       Per què aquets codis siguin útils, tant l’emissor com el receptor han de saber els seus significats, però no tenen que saber ni llegir ni escriure, com no utilitzen un llenguatge no són escrits ni orals.

Hi han tres tipus de codis no lingüístics:

o   No lingüístic visual

Es transmet a traves de la vista. Per captar el missatge, el receptor ha de veure la senyal que el emissor li envia. No hem de confondre veure amb llegir.

La relació que té amb el codi lingüístic escrit, també s’ha de veure; però no es suficient amb això, perquè s’ha de saber llegir i conèixer el idioma per comprendre el missatge. En canvi quan ens comuniquem amb el codi no lingüístic visual, nomes es suficient amb veureu.

Exemple: Les senyals de transit, són utilitzades en lloc de cartells escrits de manera que es molt més fàcil captar el missatge, sense saber llegir ni escriure o si no coneixem el idioma  en que els cartells estan escrits.

·         Home treballant

-          Significant: La senyal de tràfic “Home treballant” -          Significat: El conductor ha de vigilar perquè hi ha homes treballant al carrer a prop del lloc on està ubicada la senyal de tràfic.

o   No lingüístic gestual

En aquest codi, l’emissor transmet els seus missatges a traves de gestos, utilitzant el seu cos. Podria assemblar-se al codi no lingüístic visual, ja que es tracta d’un signe o senyal comunicativa que el receptor també ha de rebre a traves de la vista. Però no hem de confondre, el que distingeix aquest tipus de codi és el seu origen. Aquest consisteix en que l’emissor fa gestos per transmetre el missatge, en canvi, l’altre correspon a qualsevol senyal que nomes és necessari veure.   

Exemple: el llenguatge dels sordmuts

o   No lingüístic Auditiu

Es transmet a traves de l’orella, es a dir, el receptor ha de escoltar la senyal per rebre i entendre el missatge.

En el codi no lingüístic auditiu, la senyal és més universal i no inclou paraules ni res lingüístic ni tampoc elements visuals.

Nota: En qualsevol situació comunicativa, s’ha de cuidar no confondre l’emissor amb l’objecte que produeix so, ja que aquets objectes solen servir com un mitja perquè el verdader emissor transmeti el missatge. Exemple: Les campanes de la església, és el capella i no les campanes, qui vol transmetre a tota la comunitat que la missa comença.

Exemple:

·         Campanes d’una església

-       Significant: Les campanes d’una església.

-       Significat: Anuncien que la Missa comença.

·         Sirena d’una ambulància:

-       Significant: la sirena d’una ambulància.

-       Significat: Avisa als demes per que li obrin pas perquè hi ha una persona en estat greu de salut que necessita ser traslladada urgentment a un hospital.

Barreres de comunicació

     Entenem per barreres imposades a la comunicació, tots aquells factors que la impedeixen, deformant el missatge, o obstaculitzant el procés general d’aquesta. 

·Barreres Semàntiques

Es refereix al significat de les paraules orals o escrites. Quan no precisem el seu sentit, aquestes és presenten en diferents interpretacions i així el receptor entén no el que va dir l’emissor, sinó el  que el seu context cultural l’indica.

Primer exemple: Si l’emissor diu carta blanca significant confiança, crèdit, pot originar-se una barrera al entendre el receptor una cervesa.

Segon exemple: El termini salari. En les discussions relatives al contracte col·lectiu de treball la paraula significa conquista del treballador, millor nivell de vida... per una part; m’entres que per l’altre, implica elevació de costos, reducció d’utilitats i així sucessivament.

·Barreres Psicològiques

Hi ha molts factors mentals que impedeixen acceptar o comprendre una idea, alguns d’ells són:

·         No tenir en compte el punt de vista dels demes.

·         Sospita o aversió.

·         Preocupació o emocions alienes a la feina.

·         Timidesa.

·         Explicacions insuficients.

·         Sobrevaloració de si mateix.

Tots aquests factors influeixen en la persona que escolta perquè accepti o rebutgi les idees que li han estat comunicades. Per obtenir resultats cal alguna cosa més que únicament parlar. A una persona generalment cal explicar, convèncer-la, observar la seva actuació i també deixar-li que ella li parli a vostè. Això ens porta al nostre objectiu final: comprendre a altres.

Algunes de les causes que contribueixin per formar barreres psicològiques són:

·         Alts estatus (títols).

·         Poder per emprar o acomiadar.

·         Ús de sarcasme.

·         Actitud despòtica.

·         Crítica punyent.

·         Ús de coneixements precisos i detallats.

·         Facilitat en l’ús del llenguatge.

·         Maneres massa formals.

·         Aparença física imponent.

·         Interrompre els altres quan parlen.

Barreres Fisiològiques

D'aquest tipus són les que impedeixen emetre o rebre amb claredat i precisió un missatge, a causa dels defectes fisiològics de l'emissor o receptor. Aquests defectes poden afectar a qualsevol dels sentits. Un cec, un tartamut, un mut, un sord, poden ser els exemples més clars, però també hem de considerar a les persones que sense arribar a aquests extrems tenen alguna falla i no veuen, no escolten o no parlen bé a causa d'algun defecte orgànic . 

Barreres Físiques

La distància i l'excés de soroll dificulten la comunicació, així com les interferències en el radi o el telèfon. Aquests són exemples de barreres físiques que hem de prendre en compte en comunicar-nos, per tal d'eliminar el més possibles.

Barreres Administratives

             Són aquelles causades per les estructures organitzacionals, amb una dolenta planificació i deficient operació dels canals. Les següents recomanacions podrien ajudar l'administrador a salvar alguns dels tipus de barreres administratives.

-          Aclariment anticipada de tota idea, abans de comunicar-la.

-          Interès en retroalimentació, o sigui, verificar si el missatge es va rebre bé o no, o si la reacció del receptor és la desitjada.

-          Precisar la veritable finalitat de la informació a comunicar.

-          Coneixement del significat precís dels conceptes, per eliminar malentesos.

-          Utilització de llenguatge senzill i directe.

-          Ocupació de múltiples canals de comunicació per tal d'assegurar-se que la informació arribi fins on ens hem proposat.

-          S’ha d’aprofitar les situacions per transmetre el missatge, ja que les circumstàncies emotives en les quals es trobi el receptor poden alterar el contingut del missatge.

-          Reforçar les paraules amb fets, en general, aquest punt s’oblida.

·Barreres per la comunicació eficaç en la organització

·         La filtració és la manipulació de la informació de l'emissor perquè sigui vista més favorablement pel receptor. Els interessos personals i les percepcions del que és important d'aquells que resumeixen estan presents en els resultats de la informació, el que fa impossible que els receptors aconsegueixin informació objectiva. Com més vertical és l'estructura de l'organització més possibilitats de filtració haurà.

·         Percepció selectiva en què els receptors veuen i escolten en forma selectiva basats en les seves necessitats, motivacions, experiència, antecedents el que no permet que es percebi la realitat i en el seu lloc s'interpreti segons la semblança de cadascú.

·         Defensa Quan el receptor se sent amenaçat, tendeix a reaccionar en formes que redueixen la seva habilitat per aconseguir enteniment mutu, responent en formes que retarden la comunicació eficaç

·         Llenguatge L'edat, l'educació i els antecedents culturals són variables que influeixen en el llenguatge que una persona fa servir. Les paraules signifiquen diferents coses per a diferents persones el que crea dificultats en la comunicació.

Principals xarxes de la comunicació

   Les xarxes de la comunicació defineixen els canals pels quals flueix la informació. Els canals d'una organització poden ser formals o informals i cada un té un ús respectiu dins de l'empresa. Les xarxes formals són generalment verticals, seguint la cadena d'autoritat i limitades amb les comunicacions amb les tasques empresarials. Les xarxes informals no són rígides en la seva direcció, pot prendre qualsevol, saltar nivells d'autoritat i segurament satisfà necessitats socials dels membres interns de l'organització, per exemple els rumors o xafarderies.
Una xarxa formal es pot presentar de tres formes: la cadena, la roda i tot el canal.

o   La cadena: Segueix rígidament la cadena formal de comandament. S'utilitza si la precisió de les dades és el més important.

o   La roda: es recolza en un líder per actuar com un conducte central per a totes les comunicacions del grup, facilita el sorgiment d'un líder, és ràpid i alta precisió.

o   Tota la xarxa del canal: permet que tots els membres del grup es comuniquin en forma activa l'un amb l'altre i és més adequada si es busca una major satisfacció, la seva precisió és moderada i no és probable que sorgeixin líders.

Interpretació de l’Organigrama de la Fageda

(Estudi comunicació interna i externa)

      

       Aquesta estructura és comú en organigrames de cooperatives.  Té una forma vertical descendent  ja que és la comunicació que flueix d'un nivell del grup o organització a un nivell més baix. És utilitzat pels líders de grups i gerents per assignar tasques, metes, donar a conèixer problemes que necessiten atenció, proporcionar instruccions.

        El més significatiu és en com es divideix la informació dels departaments:

-          Director General:  en la que podem observar un àrea de comunicació. Està a la mateixa altura que la resta de departaments, perquè és molt important donar a conèixer la Fageda i la forma de desenvolupar l’activitat empresarial fora de la mateixa cooperativa (comunicació externa). Això es produeix perquè és un model a seguir i al mateix temps, demostrar, que és possible fabricar i que l’activitat empresarial sigui positiva, respectant les necessitats socials i de manera justa.

La Fageda durant un temps va establir anuncis publicitaris, però no ho necessita ja que el que més promociona els seus productes és el boca-boca dels consumidors. Hem de sumar, que molts programes televisius s’han interessat per la forma de dirigir i donar feina a persones amb problemes mentals, i n’hi  ha molts reportatges a diferents programes.

A més a més, La Fageda organitza visites programades per visitar les instal·lacions i  conèixer de ben a prop, la seva metodologia de treball. On qualsevol persona interessada pot demanar cita per anar-hi.

A la seva pàgina web podem observar una apartat premsa,  Facebook , Twitter, Youtube, Flickr i Slide Share que ens demostra que la Fageda s’ha adaptat a les noves tecnologies i es dóna a conèixer també per xarxes socials.

     En conclusió, la nostra empresa proporciona informació constants per diferents canals, per tant podem dir que es preocupa per tenir activa una comunicació externa i ens ho demostra amb que podem visualitzar al organigrama un departament específic per totes aquestes activitats.

-       Directora Àrea de les persones: és en aquest departament on desenvolupen totes les activitats de comunicació interna de la Fageda.  Aquestes, són bastant diverses, com emails interns, informació els caps d’activitats, psicòlegs, etc.

La Fageda disposa d’un Servei Ocupacional, aquest és un servei rehabilitador d’atenció diürna, destinat a aquelles persones amb discapacitat intel·lectual o amb trastorns mentals severs, amb na disminució superior al 65%.

                Es treballa a partir de:

1.       Entrevistes individuals amb els treballadors.

2.       Entrevistes amb les famílies.

3.       Reunions amb els monitors.

4.       Reunions de grup de treballadors de cada àrea productiva.

5.       Coordinacions entre els serveis comarcals i La Fageda.

6.       Intervencions puntuals.

7.       Programa Individual de Rehabilitació (PIR) per tal que cada treballador del Centre Especial de Treball pugui desenvolupar el seu màxim grau d’autonomia personal i laboral.

   Un  copa a l’any tots els treballadors realitzen una activitat tots plegats, i per realitzar-la es tanca l’empresa! L’any passat va ser a Port Aventura. Amb aquestes activitats La Fageda afavoreix la comunicació interna de totes les persones que treballen i  que interactuïn uns amb els altres.

4.3-Conclusions

               

   La Fageda és una empresa que té molt presenten la comunicació interna com externa, així ens ho demostra el seu organigrama, i les activitats que es desenvolupen en ella. Tenen representació en diferents canals, com l’escrit, xarxes socials, pàgina web (www.fageda.com , la que recomanem la seva visita per tot el material audiovisual de l’empresa) e inclús vídeos al Youtube de la seva activitat i productes oferts!

     Arribem a la conclusió que una empresa amb una bona comunicació interna i externa, és una empresa amb unes estructures ven establertes i que vol donar-se a conèixer i sense cap dubte aquest fet ajuda a que la nostra idea sigui tot un èxit!

    En el pròxim punt parlarem d’un tema molt interessant, de la motivació dels treballadors. Com podeu imaginar la Fageda té moltes coses que ensenyar-nos en aquest àmbit.