6. La Cooperació empresarial local i global

6.1-Introducció.

                 

      En aquest apartat parlarem de la cooperació i coordinació empresarial. Profunditzant en la cooperació local i global.

      Coneixerem millor un dels fenòmens més nombrats avui dia, la globalització. Farem un resum i explicació d’aquesta paraula i dels efectes que té en la nostra societat.

      Explicarem detalladament els tipus de cooperació que poden existir. Per últim parlarem de les aliances i acords que es produeixen en la nostra empresa, La Fageda. Les conclusions finals ens ajudaran a fer un resum d’aquest punt i per manifestar la  nostra opinió.

6.2 -Marc teòric.

6.2.1 DEFINICIONS GENERALS: COOPERACIÓ I COORDINACIÓ.

    La Cooperació Empresarial és un dels punts més importants en el qual les empreses deuen plantejar-se per aconseguir una posició més competitiva i un augment del desenvolupament de les seves activitats a nivell internacional. Constitueix una decisió estratègica per la internacionalització, aquesta proporciona una sèrie de avantatges respecte a la internacionalització clàssica, ja que l’empresa presenta una inversió menor i en menor risc                        

    La participació entre empreses és la acció lliure de involucrar-se en el desenvolupament d’una activitat o projecte, prendre decisions d’una forma conjunta i solidaria amb un objectiu comú, amb responsabilitat compartida.

  Així doncs la cooperació empresarial és l’acord entre dos o més empreses independents, que unint o compartint part de les seves capacitats i/o recursos, sense arribar a fusionar-se, instaurant un cert grau de interrelació, amb el objectiu d’incrementar les seves ventes competitives.

Característiques bàsiques:

1.       La cooperació inclou qualsevol tipus d’acords interempresarials, on s’intercanvien bens, fluïts financers, serveis, “Know-how” o informació.

2.       La cooperació té una durada limitada, no ha de ser a llarg termini.

3.       La cooperació és un acord explícit, formal o informal, entre dos o més empreses. Els acords formals predominen entre empreses grans i les PYMES normalment són informals.

4.        Deu existir una definició a priori de les obligacions futures de cada partner en relació a les activitats objectiu en la cooperació.

5.       La cooperació es basa en l’existència d’una sinergia d’objectius i activitats entre les empreses cooperants.

6.       La cooperació és el producte de la decisió d’empreses sobiranes.

7.       El manteniment de la independència jurídica i econòmica entre les empreses cooperants exclou del àmbit de la cooperació les relacions entre empreses membres d’un grup, així com les fusions i adquisicions.

8.       La relació entre organitzacions independents de forma igualitària per mantenir les relacions d’influència i negociació sobre les relacions jeràrquiques.

9.       Els acords de cooperació cobreixen normalment només una part de les activitats de les empreses participants. La cooperació no posa en perill el joc competitiu del mercat.

Objectiu i formes de participació

   L’empresa  presenta varies possibilitats de participació d’acord amb els elements estructurals que la conformen. Aquestes són:

v                          En els mitjans i recursos.

v                          En el procés de producció.

v                          En els resultats o beneficis.

   

   Aquestes formes de participació tenen processos i comportaments diferents, ja que en la 1º i 3º opció aporten i reben suposant un comportament passiu, en la 2º constitueix un mecanisme de transformació que exigeix un tipus de comportament actiu. 

    A continuació explicarem de forma més detallada cada un dels casos:

-          En els medis i recursos: consisteix en aportar recursos financers, materials, etc. Aquesta participació permet fer un control de l’empresa i de formar part en la seva política general i en les grans orientacions de tipus econòmic, cultural i social.

-          En els resultats o beneficis: consisteix en compartir els resultats, que en la pràctica empresarial es dóna diferents tipus de recompensa com: les primes, les pagues extres de productivitat o de beneficis, medalles o diplomes, etc. Aquesta participació apareix clarament més vinculada a la participació en el procés de producció.

-          En el procés de producció: consisteix en contribuir a la creació i increment del valor afegit, transformant els inputs en outputs. Tots els membres i treballadors, participen potencialment en el seu funcionament, encara que en nivells i en processos diferents com en el disseny, organització, execució...

    Així doncs les cooperacions entre empreses proporciona avantatges tant als empresaris com als mateixos treballadors de les seves empreses. A continuació parlarem de la Coordinació Empresarial.

Coordinació Empresarial

   La coordinació és un procés que consisteix en integrar les activitats en departaments a efectes de perseguir les metes de l’organització amb eficàcia. Sense coordinació, les persones no operem de forma efectiva. El grau de coordinació dependrà de la naturalesa de les taques realitzades i el grau de interdependència que existeix entre les persones de les diverses unitats que les realitzen. Es necessita una major coordinació quan les tasques requereixen que existeixi comunicació entre unitats. 

   La cooperació concreta la aplicació del principis de administració de major transcendència, tals com autoritat, delegació, divisió del treball, unitat de comandament entre d’altres. Ha sigut definida com l’aspecte més important a aconseguir en una empresa, ja que a través d’aquesta es pot mesurar la correcta aplicació de tots els principis administratius al mateix temps de mesurar el grau d’integració dels seus treballadors, contribuint a l’equilibri de l’empresa o institució.

6.2.1 SITUACIÓ DEL MERCAT ACTUAL: LA GLOBALITZACIÓ

   La globalització o canvi global és el conjunt de variacions o alteracions en els sistemes socials o als naturals (físics o biològics) els impactes dels quals no poden ser localitzats, ni socialment ni naturalment parlant, a cap lloc o conjunt d'indrets, sinó que afecten el conjunt de la Terra, la societat i els individus. Es pot considerar que la globalització és una sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l'àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic i que abasten la major part de les regions del planeta.

   Una premissa bàsica de l’estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social i natural. Malgrat la tendència a destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar-ne el caràcter complex i multidimensional. En puresa la globalització és un fenomen força antic amb una llarga genealogia històrica, però avui constitueix un dels factors socials més destacables i és un dels reptes més importants que les ciències socials es plantegen per al segle XXI. La globalització actual ha suscitat moltes crítiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista i antiglobalització.

   Així doncs podem definir la globalització empresarial com el fenomen d’obertura de les economies i les fronteres que s’ha originat com a conseqüència de l’augment dels intercanvis comercials, la circulació de persones i de les idees, la difusió de la informació els coneixements o les tècniques, etc. Ofereix moltes oportunitats, no sols en el negoci sinó també en l’ajuda internacional i de cooperació mútua. Es produeixen també amenaces quan les postures entre els diferents països es polaritzen al voltant de postures irreconciliables.

Característiques de la globalització:

• Suposa un increment de les relacions entre els diferents països de tot el món produint un continu flux de la població,diners mercaderies,etc.

• Afecta totes les estructures econòmiques i polítiques en l’actualitat.

• L’evolució dels països depèn de com funcionen els altres .

• En la globalització s’ha pogut desenvolupar gràcies a la revolució tecnològica i l’aparició de nous mitjans com Internet.

• La globalització, la comunicació es directa e immediata en quasi tota al terra.

• Interdependència econòmica

La globalització té unes conseqüències en la societat com l’asimetria comercial, crisis financeres, els drets de propietat intel·lectual i els poder de les empreses multinacionals.

6.2.2 TIPUS DE COOPERACIÓ EMPRESARIAL

Existeixen diverses teories que classifiquen la cooperació empresarial en diferents nomenclatures i criteris:

1-Segons la naturalesa dels acords.

2-Estructura contractual dels acords.

3-Camp de aplicació dels acords.

4-Segons els acords de cooperació.

1·Cooperació empresarial segons la naturalesa dels acords.

Genèricament es pot parlar, segons la naturalesa dels acords de cooperació de:

1.Cooperació vertical.

Són aquells entre empreses compradores i proveïdores, que operen en industries separades, però que es troben verticalment integrades a la mateixa cadena productiva.

2.Cooperación horitzontal.

Els acords es celebren entre empreses competidores que operen en la mateixa industria.

2·Cooperació empresarial segons l’estructura contractuals dels acords:

L’estructura contractual es refereix a la forma contractual en que es materialitza l’acord de cooperació empresarial. Podem diferenciar les següents formes:

1.Acords a llarg terme.

Els acords a llarg terme consisteixen en que varies empreses independents acorden dur a terme determinades activitats en comú, de forma estable i duradora. Aquest tipus d’acords permet mantenir un alt grau de autonomia a cada una de les empreses que hi participen.

2. Coalicions.

Les empreses cooperants planifiquen conjuntament i inverteixen recursos propis per la realització de activitats d’ interès comú. En aquest cas, la pèrdua d’autonomia i el grau de compromís entre els socis es molt gran.

3.Participacions minoritàries.

L’acord de cooperació implica un creuament accionarial y un intercanvi de representants entre els òrgans de govern de les diferents empreses cooperadores. El grau de compromís d’aquest tipus d’acords es alt, tot i que no arriba als nivells de les coalicions.

3·Cooperació empresarial segons el cap d’aplicació dels acords.

Entre totes les classificacions que ofereixen els autors, la més útil es aquella que atén a les activitats de la cadena de valor, i en aquest sentit ens trobem amb models diferents.

1.Desenvolupament tecnològic.

A través de la cooperació, les empreses pretenen reduir els forts costos fixes que originen el desenvolupament de la tecnologia, buscant coalicions per aconseguir economies d’escala, o el accés a coneixements que de manera autònoma no podrien aconseguir.

2.De operació i logística.

Per una banda,les empreses que recorren a aquest tipus de acords pretenen aconseguir economies d’escala en determinades activitats i al mateix temps conservar la seva independència.

Per l’altra, es tracta de àmbits de cooperació idonis per la transmissió del Know how de la manufactura o per col·laborar en la introducció en un nou mercat.

                                                                                                                                          

3.Coalisions de màrqueting,vendes i serveis.

Es pretén a través d’elles compartir canals i recursos de distribució, buscant economies d’escala.

4.Coalisions d’activitats múltiple.

Les coalicions d’activitats múltiples es donen quan un mateix acord de cooperació està sobre varies de les activitats de la cadena de valor.

Tenint en compte que els acords de col·laboració en funció de la cadena de valor no s’exclouen entre si, una coalició pot cobrir varies de les activitats d’aquesta cadena.

Forma legal dels acords de cooperació.

En aquest apartat parlarem de les figures genèriques, explicant altres formes de societat pensades expressament per els acords de cooperació empresarial. Generalment trobem formules que son conegudes ja que s’han convertit en formes de negoci quotidianes.

·Joint Venture: aquesta paraula anglesa és el que coneixem a Espanya per a “empresa conjunta.”

Dins d’aquest apartat podem trobar diferents tipus de cooperació empresarial, son els següents:

-Franquícia: Aquest contracte es aquell per el qual el franquiciador atorga a l’empresa franquiciada el dret a explotar el seu producte o servei a canvi de determinades contraprestacions econòmiques, que es denominen,generalment,cànon.

Normalment el franquiciat es el propietari del negoci i assumeix costos i riscos al mateix temps, mentre que l’empresa franquiciadora és la que proporciona el nombre, la prestació i el disseny, la publicitat del negoci i el seu propi know how.

-Llicencia: Quan una empresa permet a una altra explotar els seus drets de propietat industrial, com les patents, marca comercial, disseny, etc. Aquest tipus de cooperació es troba en àmbit internacional ja que l’empresa explotant utilitza els recursos en el seu mercat, que el coneix millor.

-Spin-Off: Quan una empresa incita a un grup de treballadors qualificats que formen part de la seva plantilla, a formar una entitat diferent.

4·Cooperació segons els acords de cooperació.

Dins d’aquest grup hi ha tres figures de cooperació:

1.Agrupació de interès econòmic (AIE).

És un model de cooperació que agrupa diferents entitats jurídiques amb la finalitat de facilitar o desenvolupar l’activitat econòmica dels seus membres i millorar o incrementar els resultats d’aquesta activitat. (Llei 12/1991, de 29 d’Abril)

2.Agrupació Europea de interès econòmic(AEIE).

És una forma de organització prevista expressament per articular la cooperació de fronteres, ja que es un requisit per al menys, un dels socis.

3.Unió temporal d’empreses(UTE).

És un sistema de cooperació sense personalitat jurídica pròpia, per un cert temps, per el desenvolupament d’una obra, serveix o subministrament, amb una duració màxima de 10 anys.

Les raons o motius que porten a una empresa a cooperar amb altres empreses, són molts, però es podrien classificar en:

• Motius externs: Són motivats per l’entorn, que pot ser, per exemple, la necessitat de reduir els costos de les transaccions.

• Motius interns: Buscada d’un avantatge competitiu o reforçament en el mercat, com per exemple, l’aprofitament de altres experiències o habilitats d’empresa.

6.3- Aplicació a l’empresa.

       La Fageda té diferents cooperacions empresarials per poder vendre el seu producte al consumidor, a traves duna bona distribució; per poder augmentar els seus beneficis i millorar el seu producte... A continuació veurem les diferents cooperacions empresarials. 

• Segons la naturalessa dels acords és una cooperació vertical perquè els seus clients són empreses del sector alimentari que fan de intermediaris entre l’empresa que fa el producte i el  consumidor final.

 

·         Segons l’estructura contractuals dels acords són acords a llarg terme perquè la Fageda i Abacus cooperativa han iniciat un innovador programa d’intercanvi en la seva activitat comercial. La Fageda posa en marxa el “racó Abacus” a la seva botiga del Servei d’Atenció als Visitants, a Santa Pau (la Garrotxa). A l’hora, a partir del 3 d’octubre, Abacus cooperativa disposa d’un espai de fred per oferir iogurts i productes làctics La Fageda a la seva principal botiga, al carrer Còrsega de Barcelona.

Aquesta acció no té només una finalitat comercial, sinó que vol aprofitar les sinèrgies entre les dues empreses cooperatives així com sumar el prestigi i la qualitat de productes i serveis, aprofundint en el coneixement que entre els seus socis i clients tenen ambdues empreses. L’èxit de l’acció es mesurarà per la millora en la percepció de les marques i els seus valors de referència entre els clients i socis, tant d’Abacus cooperativa com de La Fageda.
Ambdues cooperatives, van començar a treballar conjuntament en la intercooperació amb la fundació del grup cooperatiu català Clade. Des d’aleshores s’han fet projectes en comú de caire institucional. Aquesta és la primera iniciativa conjunta adreçada a clients.

6.4- Conclusió.

      A causa del gran nombre d'empreses dedicades al sector alimentari és viable considerar la col·laboració empresarial com un dels punts forts de La Fageda. Ja que sobretot en temps de crisi, es poden estalviar molts costos derivats de la publicitat i màrqueting. A continuació us parlarem del Servei d’atenció al client , és un punt vital per a qualsevol empresa que vulgui creixer en el mercat competitiu.