3. Organigrames i funcions a l'empresa

3.1-Presentació

     En el  tema 3 (punt 5) del treball tractarem sobre els organigrames i funcions de l’empresa. Definirem que és l’organització  quins elements te i característiques, i  que és un organigrama i els tipus que hi ha. També parlarem de teories de principals autors com Fayol, Taylor, Ford i Mintzberg i a més a més destacarem els mecanismes de coordinació de treball d’aquest últim.

    Un cop tinguem la teoria ben estructurada posarem a la pràctica els conceptes i elaborarem un organigrama de la nostra empresa, “La Fageda”.

       Finalment tindrem ben clar com està estructurada la nostra empresa i a partir d’aquí podrem veure com es comuniquen els diferents departaments de l’empresa en el punt següent.

3.2- Marc teòric

 L’organització i l’organigrama. 

Des dels començaments de la humanitat les persones han intentat optimitzar les seves forces i capacitats per a poder adaptar la natura a les seves necessitats. Per això sempre han estat claus els conceptes d’organització i tecnologia. L’empresa és l’exponent més alt dels dos conceptes, ja que amb una bona organització empresarial podem distingir 4 etapes:

• Enfocament clàssic, on els treballadors i treballadores són tractats com bens de l’empresa.
• Escola de les relacions humanes, on s’intenta motivar el personal per a millorar el rendiment.
• Enfocament neoclàssic, serien els dos anteriors junts.
• Escola “japonesa” organitza els treballadors i treballadores en grups de treball amb accés a la informació sobre el treball de l’empresa.

 En totes les empreses hi ha tres nivells d’organització:

1-Nivell institucional o alta direcció

2-Nivell intermedi

3-Nivell operatiu

    L’organització empresarial correspon al procés d’organitzar els recursos humans, financers i materials dels quals disposa l’empresa, per a aconseguir els objectius desitjats. Són molts els models o estils d’organització que es poden trobar, però els més comuns són:

• Organització lineal.
• Organització funcional.
• Organització lineal –staff.
• Organització  per comitè.
• Organització divisional.
• Organització matricial.

     El propòsit de l’organització és tornar eficaç a la mateixa mitjançant la cooperació humana, la raó en que existeixen nivells organitzacionals està en marcar un límit de persones a les quals pugui controlar un administrador d’una manera més efectiva.

      Un dels aspectes de l’organització és l’establiment de departaments, que designen una area o divisió particular d‘una organització sobre la qual un administrador posseeix autoritat davant  el seu departament.

    Per tant, podem dir que l’organització requereix un ordenament jeràrquic que especifiqui la funció que cadascú ha de realitzar en l’empresa. Per això la funcionalitat recau en una bona estructuració del organigrama, el qual indica el límit de autoritat i responsabilitat, així com els canals de comunicació i supervisió.

    L’organigrama es pot descriure com un instrument utilitzat per les ciències administratives per l’anàlisi teòric i pràctic. És la gràfica on es mostra la relació dels departaments que composen l’empresa, mitjançant línies. És un esquema organitzacional en que apareixen rectangles units amb línies els quals indiquen les diferents ares de l’empresa. Es tracta d’un model bidimensional de l’estructura organitzativa de l’empresa, que permet una visualització més fàcil i una interpretació de la posició d’aquesta divisió. Per triar el tipus de organigrama s’ha de saber quina finalitat tindrà i quina classe de presentació requereix.

                L’ utilització de organigrames presenta uns avantatges:

• Obliga als seus autors a definir les idees.
• Es pot veure a simple vista l’estructura general i les relacions de treball de l’empresa, més bé que si es fes de manera descriptiva.
• Mostra qui depèn de qui.
• Indica alguna de les peculiaritats importants de l’estructura d’una companyia, els seus punts forts i els dèbils.
• Són apropiats perquè els principis de l’organització operin.
• Indica als administradors i al personal nou la manera com s’integra l’organització.

                L’organigrama també presenta alguns inconvenients ja que mostra només les relacions formals  de autoritats deixant de banda moltes relacions informals significatives.

TIPUS DE ORGANIGRAMA

                Podem trobar diferents tipus de organigrama, es classifiquen de la manera següent:

1)      Segons la seva naturalesa:

• Microadministratius: Corresponen a una sola organització i poden referir-se a ella de manera global o nombrar alguna de les ares que la  formen.
• Macroadministratius: Involucren a més d’una organització.
• Mesoadministratius: consideren una o més organitzacions d’un mateix sector de activitat o ram específic.

2)       Segons la seva finalitat:

• Informatius: Es dissenyen amb l’objectiu de ser posats a disposició del públic, es a dir, com a informació addicional accessible per a persones no especialitzades.
• Analític: Te per finalitat l’anàlisi de determinats aspectes del comportament organitzacional, com també de cert tipus d’informació que presentada en un organigrama permet una visió global.
• Formal: Representa el model de funcionament planificat o formal d’una organització i ha de contar d’una aprovació.
• Informal: Es considera informal quan, representat el seu model planificat no té encara la seva aprovació per escrit.

3)      Segons el seu àmbit:

• Generals:  Contenen informació representativa d’una organització fins a un nivell jeràrquic determinat, segons la magnitud  i les característiques. Exemple:

 

• Específics: Mostren  la area de la organització. Exemple:

4)       Segons el contingut:

• Integrals: Són representacions gràfiques de totes les unitats administratives d’una organització i les seves relacions de jerarquia o dependència. Exemple:

 

• Funcionals: Inclouen les principals funcions que tenen assignades, a més a més de les unitats i les interrelacions. Aquest tipus d’organigrama es de gran utilitat per capacitar al personal i presentar a l’organització de forma general. Exemple:

 

• De llocs, places i unitats: indiquen les necessitats de llocs i nombre de places existents o necessàries per cada unitat consignada. Exemple:

 

5)      Segons la presentació o disposició gràfica:

• Verticals

        Presenten les unitats ramificades de dalt cap a baix a partir del titular, a la part superior, i  desagreguen els diferents nivells jeràrquics de forma escalonada. Exemple:

 

• Horitzontals

          Es despleguen les unitats d’esquerra a dreta i el títol es situa a l’extrem esquerre. Els nivells jeràrquics s’ordenen en columnes i les relacions entre unitats s’ordenen per línies horitzontals. Exemple:

 

• Mixtos

       S’utilitzen combinacions verticals i horitzontals per ampliar les possibilitats de la gràfica. Normalment s’utilitza  en organitzacions amb un gran nombre de unitats en la base. Exemple:

 

• De Bloc

Són una variant dels verticals. Integren un major nombre d’unitats en un espai més reduït. Apareixen unitats en els últims nivells. Exemple:

• Circulars:

En aquest gràfics la unitat organitzativa de jerarquia més gran es situa al centre de una sèrie de cercles concèntrics, cada un dels quals representa un nivell diferent d’ autoritat, que decreix des de el centre fins als extrems. L’últim cercle, el més extens, indica el menor nivell de jerarquia de autoritat. Les unitats de igual jerarquia s’ubiquen sobre el mateix cercle i les relacions jurídiques  estan expressades amb línies que uneixen les figures. Exemple:

3.3-Aplicació pràctica

Organigrama “La Fageda”

                

         A continuació presentem el organigrama real de la Fageda. Hem fet una cerca directament a l’empresa i hem aconseguit la memòria del 2009. Les dades i l’estructura empresarials són reals. 

 

    En aquest organigrama podem diferenciar dos parts significatives, una és la de fabricació de matèries primeres i producció, i  l’Àrea Persones. És aquesta la part de la Fageda que més ens agrada, ja que en els últims mesos a sigut nombrada entre les 200 empreses espanyoles més justes gràcies a la forma de desenvolupar la producció i tractar als seus empleats. 

    És significatiu, també, que a la mateix nivell dels departaments de direcció, trobem l’Àrea d’Atenció al Visitant. És per això, que la Fageda està molt interessada en  ensenyar   la seva metodologia de treball, i que s’intenti demostrar que hi ha persones discriminades socialment i que poden, en canvi, realitzar feines “normals”.

                

    L’única dada oficial que coneixem en aquest organigrama és el nom del president de l’entitat, Cristòfol Colom, fundador de la Fageda al 1982. La idea va néixer quan Cristòfol estava treballant en un psiquiàtric a Saragossa i va veure la necessitat de que les persones internes s’integressin a la societat, i que la millor manera d’integrar a una persona en la nostra societat era en el món del treball.

    Actualment el “Somni de la Fageda” està complert, ja que és una empresa amb ingressos positius, és la tercera marca de iogurts a Catalunya i a més a més (i el més important) ajuda a la integració i desenvolupament de persones amb problemes psicològics i intel·lectuals.

               

3.4-Conclusions

    Els organigrames defineixen les funcions dels diferents departaments que formen una empresa i al mateix temps, ens donen molta informació del funcionament i les jerarquies que existeixen.

    Hem arribat a la conclusió que és molt còmode estudiar i investigar la nostra empresa, ja que quan més coneixem la seva metodologia i les idees que s’imparteixen en ella, més ens apassiona la idea de que poden existir empreses justes amb concordança amb les necessitats socials i interessos comuns.

     Hem d’agrair a l’Albert Riera, Director de Comunicació de La Fageda, per proporcionar-nos informació real de l’empresa, i ser tan professional en la seva feina.

     Així doncs, podem dir que l’organització de la Fageda és un model a seguir, i així ens ho demostra el seu organigrama. En el següent punt, parlarem de la comunicació en l’empresa. I sense cap dubte, La Fageda no ens deixarà de sorpendre...